Sortint ja del Teatre Grec, vam tornar a refer el camí per on havíem vingut i ens vam dirigir, per l’avinguda de l’Estadi cap als jardins Mossèn Cinto, deixant enrere la fundació Miró. Joan Miró va ser un pintor, gravador, ceramista i escultor català.
L’arquitecte de la Fundació Miro va ser Josep Lluís Sert i López un urbanista i arquitecte català nascut el segle XX, aquest edifici va ser construït l’any 1975, actualment s’hi fan exposicions de pintura, escultures i audiovisuals.
Els jardins Mossèn Cinto ocupen una extensió de 4,3 ha. i van ser inaugurats l’any 1970. Antigament aquest indret s’havia utilitzat com a pedrera.
Després, vam entrar al parc i vam veure un seguit de llacs i estanyols esglaonats a la part superior, que serveixen d’hàbitat d’una gran varietat d’espècies aquàtiques. A baix de tot, envoltant el llac, hi trobarem una escultura i 4 exemplars d’un fòssil vivent: Ginkgo biloba, se’l considera un fòssil vivent perquè prové d'una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d'anys. Te utilitats de preservar funcions mentals, evitar la coagulació excessiva de la sang.
En els estanyols s’hi pot trobar nenúfars grocs, flor de lotus alisma,dhalia..., la superfície total es de nenúfars. Més endavant ens trobem una escultura, la dona dels lliris, que com es clar a la mà hi té lliris, també hi té un poema en homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer, que hi diu axí:
"Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any".
