Aquí teniu algunes de les figures representades en els itineraris:

Nuestro pueblo, Esplugues, está muy relacionado con la arquitectura modernista, de la que hemos encontrado muchas muestras en el itinerario. Para decorar los edificios, se necesitaron baldosas y muchas de estas se hacían al lado de nuestro Instituto.
El nombre comercial es Fábrica Pujol i Bausis embargo, su nombre popular, se La Rajoleta, inaugurado el 12 de julio 1858 y fue cerrado el 23 de agosto 1863. Fueron muchos lo arquitectos que utilizaron sus azulejos: Gaudí, Domènech y Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francisco Sellés, Bonaventura Bassegoda, Josep Font y Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manuel Joaquim Raspall, Josep Moncunill.
El modernismo deja de lado las soluciones que la revolución del hierro y del cristal aportan a la arquitectura, aunque se sirve de la industria para la decoración de interiores y el forjado de las rejas, etc. Sus formas son blandas y redondeadas, aunque no es eso lo más característico del modernismo, sino la profusión de motivos decorativos.
Los arquitectos más populares de este estilo son Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Raspall...

Continuamos hasta la calle Bruc, girar a la derecha hasta la calle Valencia, en el chaflán de estos calle hay un edificio muy curioso. Ahora, seguía hasta la calle del Almirante esta palabra quiere decir oficial general de la marina de guerra, Lauria acentúa este nombre porque se esdrújula y romper a la izquierda, prestando atención a las esquinas. El modernismo catalán tuvo una amplia difusión en todas las capas sociales, el estilo modernista.

En esta isla, popularmente llamada "Manzana de la Discordia" hay tres edificios modernistas: la casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner; la casa Ametller, obra de Puig i Cadafalch y la Casa Batlló, obra de Antoni Gaudí. Hemos observado las fachadas desde el otro lado de la calle y nos hemos acercado para verlas más de cerca.
La Isla de la Discordia es el tramo del Paseo de Gracia del Ensanche de Barcelona. Su número de la calle es 37,41. Las fachadas están hechas de una manera para que resalten mucho más que los otros de la calle. En la fachada de la casa Batlló está representado un animal, en este caso un dragón.
En la fachada de la casa Almendro se encuentra la representación de San Jordi.També había la figura de un héroe que está estrangulando a una serpiente gigante o un dragón. Esta figura hace referencia a los héroes de la mitología griega "matadores de dragones".
Continuamos hacia la Sagrada Familia.

BATLLÓ


AMETLLER


LLEÓ I MORERA

La sagrada familia es una gran catedral modernista diseñada por Gaudí. Según el proyecto, el templo debía tener 8 torres que simbolizaban los 12 apóstoles, los cuatro evangelistas, la virgen María, y Jesus: la torre mayor.
Un poco de historia: El 31 de diciembre de 1881, Josep Maria Bocabella adquirió unos terrenos de la manzana comprendida entre las calles de Mallorca, Marina, Provenza y Cerdeña por 172.000 pesetas, con dinero obtenido de limosnas, por levantar un templo dedicado a la Sagrada Familia (San José, la Virgen y Jesús). Además del templo, el proyecto comprendía la construcción de escuelas. El primer arquitecto contratado fue Francisco de Paula del Villar, el cual trazó un proyecto neogótico con una iglesia de tres naves con crucero y un ábside con deambulatorio; el día de San José de 1882 puso la primera piedra el obispo Urquinaona, coincidiendo con la proclamación al Concilio Vaticano I de San José como patrono de la Iglesia Universal.
Hay cuatro fachadas, que se llaman fachada del Nacimiento, Puerta de la Esperanza, Puerta de la Caridad, puerta de la Fe, hay en cada una de ellas están representadas escenas religiosas. Actualmente, el escultor que se encarga de la sagrada familia es José María Subirachs.

Aquesta muntanya de 173m. d’altitud està situada entre el mar i la ciutat i té una gran importància històrica, monumental i cultural. Ha estat una muntanya en constant canvi des de començaments d’aquest segle i ara, en l’actualitat, es pot considerar com a sinònim d’esbarjo, d’esport i de cultura.
En el seu vessant marítim hi ha el cementiri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l’antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s’hi assentava un poble iber, encara que no se n’ha trobat cap rastre, i temps després, els romans construïren allà una fortalesa que desaparegué durant el període d’August.
Des de l’època romana, la muntanya de Montjuïc s’explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va intensificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com a finalitzada.
Respecte a l’origen del nom de la muntanya, els tres supòsits més probables són: “Mont de jueus”; “Montjoiós” i “Mons lovis” (Mont de Júpiter).
Com hem comprovat en acabar l’itinerari, la muntanya és una gran zona verda amb molts parc i jardins.
Tres d’aquests jardins tenen nom de poetes catalans i mallorquins: Joan Maragall, Mossèn Cinto i Joan Brossa.
- Joan Maragall: va néixer a Barcelona, 10 de octubre de 1860 i va morir 20 desembre 1911 va ser un destacat poeta català.
- Mossèn Cinto: va néixer 17 maig 1845 - i va morir 10 juny 1902, va ser un poeta espanyol en llengües catalana i castellana
- Joan Brossa: poeta català per al qual no existien distincions de gènere: literari, escènic, visual, objecta ..., va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va morir a la mateixa ciutat el 30 de desembre de 1998.

Un altre dia vam anar a la muntanya de Montjuic, on el nostre punt de sortida va ser a plaça espanya, i vam anat pujant muntanya amunt per endinsar-nos en aquest espai lúdic-esportiu. Més endavant vam veure un edifici  al costat de les fonts, el Caixa Fòrum, un edifici recuperat que avants era una fàbrica propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, i aquesta fàbrica era cotonera, especialitzada en tovalloles i mantes. Però ara per ara es un museu d’art, que durant deu anys a acollit obres de Dalí, Miquel Barceló, Rodin, Henri Cartier-Bresson, Alphonse Mucha, Renoir a Picasso i Lucian Freud .

Aquest recinte es va construir al 1929 degut a que es va celebrar allà l’Exposició internacional, i va ser un projecte elaborat per Josep Puig i Cadafalch y Guillem Busquets i finalitzat per Antoni Darder.


Aquesta plaça amb 34000 metres quadrats es la segona mayor plaça de España, rere la Plaça de España de Madrid, i per endavant de la Plaça de Cataluña de Barcelona. I davant del Palau Nacional hi ha una font anomenada la font màgica, que només s’obre divendres i dissabtes de set a nou a l’Hivern i de nou a onze a l’estiu, on es pot disfrutar d’una gran exposició de llums i colors.

A la dreta, les escales mecàniques porten a L’Estadi Olímpic de Montjuïc, es va inaugura a l’any 1929 per Pere Domènech i Roure després es va re inaugurar al 1989 per la copa del Mon de Atletisme, el esdeveniment mes important que acollit aquest estadi es els Jocs Olímpics, els events actuals son events de musica, de coches “monster” destructors, events de entreteniment, al costat hi ha una torre anomenada “Torre Calatrava”.

Des de el Palau Nacional girem en direcció al Museu Etnològic i arribem a una petita font molt coneguda per tots els catalans. Just al seu davant hi ha un estany envoltat d’arbres, amb una escultura al fons, la font es anomenada la font del gat  hi ha una cançó que la fet famosa que es diu “ Baixant de la font del gat”: Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com es diu
-Marieta, Marieta,
Pregunteu-li com es diu
-Marieta, de l´ ull viu.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.
I el clavell per a qui serà?
-per la mare, per la mare.
I el clavell per a qui serà?
-per la mare anar a ballar.

Continuant cap a baix, seguint el passeig Santa Madrona, vam veure un rètol a mà dreta on posa Teatre Grec. S'anomena així perquè està construït antigament com el grecs i actualment es troba en funcionament.
Els jardins situats en aquest recinte s'anomenen Jardins del Teatre Grec.

Sortint ja del Teatre Grec, vam tornar a refer el camí per on havíem vingut i ens vam dirigir, per l’avinguda de l’Estadi cap als jardins Mossèn Cinto, deixant enrere la fundació Miró. Joan Miró va ser un pintor, gravador, ceramista i escultor català.
L’arquitecte de la Fundació Miro va ser Josep Lluís Sert i López un urbanista i arquitecte català nascut el segle XX, aquest edifici va ser construït l’any 1975, actualment s’hi fan exposicions de pintura, escultures i  audiovisuals.
Els jardins Mossèn Cinto ocupen una extensió de 4,3 ha. i van ser inaugurats l’any 1970. Antigament aquest indret s’havia utilitzat com a pedrera.
Després, vam entrar al parc i vam veure un seguit de llacs i estanyols esglaonats a la part superior, que serveixen d’hàbitat d’una gran varietat d’espècies aquàtiques. A baix de tot, envoltant el llac, hi trobarem una escultura i 4 exemplars d’un fòssil vivent: Ginkgo biloba, se’l considera un fòssil vivent perquè prové d'una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d'anys. Te utilitats de preservar funcions mentals, evitar la coagulació excessiva de la sang.
En els estanyols s’hi pot trobar nenúfars grocs, flor de lotus alisma,dhalia..., la superfície total es de nenúfars. Més endavant ens trobem una escultura, la dona dels lliris, que com es clar a la mà hi té lliris, també hi té un poema en homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer, que hi diu axí:
 "Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any".

Hem arribat a les 8:30 a la font de Canaletes, punt de trobada amb els professors. Tot seguit hem començat itinerari. Ens hem posat al mig de la Plaça de Catalunya, també anomenada el cor de Catalunya. Ens hem fixat i hem trobat que cap a la banda de la muntanya pugen els dos passejos més bells de la ciutat, la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia.