Aquesta muntanya de 173m. d’altitud està situada entre el mar i la ciutat i té una gran importància històrica, monumental i cultural. Ha estat una muntanya en constant canvi des de començaments d’aquest segle i ara, en l’actualitat, es pot considerar com a sinònim d’esbarjo, d’esport i de cultura.
En el seu vessant marítim hi ha el cementiri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l’antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s’hi assentava un poble iber, encara que no se n’ha trobat cap rastre, i temps després, els romans construïren allà una fortalesa que desaparegué durant el període d’August.
Des de l’època romana, la muntanya de Montjuïc s’explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va intensificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com a finalitzada.
Respecte a l’origen del nom de la muntanya, els tres supòsits més probables són: “Mont de jueus”; “Montjoiós” i “Mons lovis” (Mont de Júpiter).
Com hem comprovat en acabar l’itinerari, la muntanya és una gran zona verda amb molts parc i jardins.
Tres d’aquests jardins tenen nom de poetes catalans i mallorquins: Joan Maragall, Mossèn Cinto i Joan Brossa.
- Joan Maragall: va néixer a Barcelona, 10 de octubre de 1860 i va morir 20 desembre 1911 va ser un destacat poeta català.
- Mossèn Cinto: va néixer 17 maig 1845 - i va morir 10 juny 1902, va ser un poeta espanyol en llengües catalana i castellana
- Joan Brossa: poeta català per al qual no existien distincions de gènere: literari, escènic, visual, objecta ..., va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va morir a la mateixa ciutat el 30 de desembre de 1998.
